FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de retirar-se d'un lloc, especialment un cos de tropes davant l'enemic. Operar la retirada en bon ordre. Tallar la retirada. La retirada de les aigües. Semblança 1 1. L'Antoni i el seu cosí s'assemblen, tenen una retirada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que consisteix en una fulla d'acer proveïda d'una sèrie contínua de dents agudes en una de les seves vores, subjecta a un mànec o bastidor, que serveix per a tallar fusta, pedra, metalls, ossos, etc., imprimint-li un moviment de vaivé. Serra de mà, serra manera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar en trossos petits. Capolar la carn. Capolar llenya. Capolar una peça de metall i moldre els trossos. Ferir amb contusió, macar. La pedra ha capolat la fruita. Fatigar fortament. Mira que et capoles fent tant d'exercici. L'excursió l'ha ben capolat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'eixamplar; l'efecte. Roba sobrant que es deixa sense tallar en fer les costures d'una peça de vestir a fi, si després convé, de poder-la eixamplar. donar eixamples Donar llibertat d'acció, no imposar limitacions. fer eixamples Eixamplar un espai llevant-ne [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer refilets. Certs ocells, cantar. Els rossinyols refilaven entre les bardisses. Refilar com un canari. Cantar com un ocell. Fer acabar en punta. Refilar-se els bigotis. Tallar finament (un llibre, paper, etc.). Picar (els cèrcols de les botes), per fixar-los fortament, amb el refilador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de tallar o afaitar una porció de cabell a la coroneta del cap de manera que hi resti un clap rodó sense pèl. El mateix clap. Cerimònia oficiada pel bisbe que introduïa a la clerecia un candidat als ordes menors. Conferir la tonsura. Rebre la tonsura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corba plana closa que resulta de tallar la superfície d'un con de revolució per un pla que no és paral·lel a cap de les seves generatrius, els punts de la qual corba posseeixen tots la propietat que la suma de llurs distàncies a dos punts fixos o focus és constant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument per a tallar que consisteix en una fulla, generalment d'acer, amb una vora afilada, proveït d'un mànec de fusta, de metall, etc., a vegades formant una sola peça amb la fulla. Ganivet de taula, de cuina, de llescar el pa. passar el ganivet per la pedra Esmolar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar amb una serra o amb una eina anàloga. Serrar fusta. Serrar els barrons d'una finestra. Serrar a màquina. serrar a la francesa Accionar la serra o el xerrac amb les dues mans i de dalt a baix, després d'haver fixat sòlidament la fusta o la peça que cal serrar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri per a tallar cartó, paper, etc., consistent en un mànec dins el qual es desplaça una fulla metàl·lica de vora molt afuada formada per segments que s'eliminen quan s'han esmussat per l'ús. Variant de balandra de línies molt fines amb dos o més flocs, que [...]
